El monestir, encara avui, domina geogràficament la badia de Llançà i del Port de la Selva. Durant un llarg període el seu poder s'extenia des de Barcelona fins al Rosselló, ara part de França. Durant el segle XX en el monestir s'han fet costoses obres de restauració, que no han satisfet a tots, ja que alguns pensen que s'ha modernitzat excessivament.

El Parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà.

Aquest parc natural està dividit en dues àrees, polígons segons la Llei, les quals inclouen tres zones de Reserva Natural Integral. Les dues àrees són al nord i al sud del riu la Muga respectivament, i podem dir que estan separades per la urbanització “Empuriabrava”. El polígon 1 està situat al nord de la Muga, coincidint pràcticament amb la llera de l'antic llac de Castelló d'Empúries. Al nord limita amb la marina de Santa Margarida i segueix cap a l'interior, passant més o menys pel camí vell que unia Roses amb Pedret. A l'oest el límit és el camí rural de Pedret a Castelló. Los límits sud i est són la Mugueta, el Salins i el mar. El polígon 2 està situat al sud de la Muga, l'espai protegit entre el riu i el Sirvent va des del mar fins a uns 5 quilòmetres al interior. Més al sud, l'espai protegit remunta el Fluvià des del mar fins a l'inici del terme de Torroella de Fluvià.

El Parc natural del Cap de Creus.

Es el primer parc natural maritimo-terrestre de Catalunya, al nord de la Costa Brava. La superfície erosionada, articulada en penya segats, illots, puntes i algunes cales, ofereix una bellesa natural única. La superfície total del parc és de 13.886 hectàrees, 10813 de les quals corresponen a la part terrestre i 3073 pertanyen a la part marítima. A la zona terrestre s'estableixen tres paratges naturals d'interès nacional: Al nord el del Cap Gros - Cap de Creus, al sud el de la Punta Falconera - Cap Norfeu i a l'oest el de la Serra de Rodes; també tenen la mateixa condició totes les illes i illots situats dins de l'entorn marí del Parc natural.